ELS LAX'N'BUSTO ES TORNEN A ENDOLLAR

noticia makingof
' “Tot és més senzill” és un cant a la victòria de la força interior, que excita el poder que tenim tots a dins i que ens mobilitza en moments difícils. ' - Marc Pérez i Giménez

Prou de retòriques musicals. L'allau motivant de les noves tendències no han deixat enrere un dels grups amb més trajectòria i consolidació de la nostra música. Els Lax'n'Busto no havien marxat mai, durant els últims anys han sadollat oïdes exigents en centenars de concerts d'arreu i ara es tornen a endollar a l'estudi. Ho fan conscients del repte: o ara o mai! El seu rock d'estocada directa desbanca mites i obre les aigües musicals amb un disc que ja trona i que surt de l'arrel, de la terra, per oferir-nos la genuïnitat del seu poder musical.

Ha estat un disc difícil de fer brotar, com el xup-xup de la bona cuina, i no pel temps que feia que no enregistraven noves cançons, sinó per la disciplina de crear un treball pas a pas, sense creuar cap línia vermella però amb una recerca inesgotable d'un so avançat i propi alhora; de ben segur que s'han hagut de llimar molts detalls, que la intensitat i passió han gebrat les parets de la Casa Murada, per engranar la partitura d'aquest disc i per poder dir que, malgrat les dificultats, la senzillesa vitalista s’imposa.

“Tot és més senzill” és un cant a la victòria de la força interior, que excita el poder que tenim tots a dins i que ens mobilitza en moments difícils. És un disc de passió, amb nueses suggerents i realitats potents, amb absència d’instruments afegits i amb essència liquada d’un so genuí servida en flascons musicals que arriben directament a l’ànima. L’olor de la senzillesa es palpa des del minut u. “Creu-me” és un enèrgic punt d’arrencada que enlaira el disc cap a un so despullat que queda amalgamat amb el rock’n’roll de “La que no em passa mai”, una cançó de carretera, d’asfalt i de sensacions en moviment. La pausa i reflexió també s’hi donen cita amb cançons com “No has marxat”, “Confesso” o “Pensant en tu” amb lletres sinceres i tonades per paladejar amb alguna guitarra estripada que consolida el so emergent de les profunditats sentimentals. “No tinguis por” explora el positivisme en temps de crisi i “L’escorça va canviant” és com obrir una finestra que feia temps que estava tancada: un cant a la vida en època de canvis personals i convulsions socials. Hi ha més sorpreses, com “Londres”, una cançó amb un canvi de registre palpable que ens trasllada a la capital britànica amb intensitat lumínica i que, sense dir-ho, no deixa de ser un recorregut nostàlgic per la ciutat i per la nostra vida. Les contradiccions humanes es concentren a “Encara hi penso” i la dura realitat de la vida i els desitjos tenen cita a “Patir i fer-te patir” que també ofereix un diàleg de guitarres que parlen per si soles. Per seguir un fil que semblava que es perdria, entra en escena “Buscaré” amb un cant d’amor sincer i continua amb “La llei de la gravetat” que demana estimar i viure sense por. La vigorositat lax’n’bustiana segueix amb una cançó oxigenant com és “Amb tu sempre, sense tu mai” i es rebaixa el to amb la balada “Tu em coneixes” que ens enfronta una vegada més amb la realitat (... “la difícil convivència que és estar amb el teu mirall”). Per acabar, “Benvinguts”, una declaració d’intencions que bé podria resumir el retorn discogràfic dels Lax, i, finalment, la cirereta: la cançó “Judit, Judit”, dedicada la la Ju, una fan molt jove que malauradament ja no és entre nosaltres, un tema ple de sentit i energia positiva que tanca el cercle d’emocions a “Tot és més senzill”.

Sí, trobàvem a faltar el rock pur sense disfresses ni additius sonors, les lletres càlides i emotives, les notes vives i sense floritures d’uns Lax que estan crescuts i que miren al futur amb més força que mai, sense desgast i amb un vitalisme encomanadís. Sí, “Tot és més senzill” és un disc que marca un abans i un després en la prolífica carrera dels Lax’n’Busto. Sort i carretera i manta!

Marc Pérez i Giménez