Avís
  • This parser only supports VCARD and VCALENDAR files

BIOGRAFIA

El grup

Lax'n'Busto

Formen part del grup el Jimmy Piñol Mercader: bateria i cors, el Jesús Rovira Costas: baix i cors, el Pemi Rovirosa Morgades: guitarra i cors, el Cristian Gómez Montenegro: guitarra. Fins a l’octubre del 2006, el cantant i fundador del grup va ser Pemi Fortuny. Des de l’octubre 2006 fins al 4 de novembre del 2016, va ser el cantant Salva Racero Alberch. Un grup de referència amb més de 300.000 discos venuts i prop de 1300 concerts a les seves esquenes.

Els Lax’n’Busto es formen l’any 1986 al Vendrell. A principis del 87 varen començar a fer actuacions en directe, més de 50 aquell any, decidint enregistrar una primera maqueta amb sis temes i posteriorment una segona amb set cançons.

El primer lloc aconseguit al concurs “Rockacció 88”, els permet de gravar la cara A d’un LP recopilatori junt amb d’altres grups.

El 1989 editen el seu primer disc, fan un concurs per triar la portada i comencen la gira del Vas de punt?...o què!. L’èxit del LP els permet de fitxar per la discogràfica Discmedi.

 

Durant l’any 1990 les actuacions del grup van en augment, acompanyant a grups com Rosendo, La Guardia, etc...

El 1991 editen el segon LP Lax’n’Busto i graven el vídeo de la cançó “Miami Beach”. Per aquest disc l’any 2006 els hi donaràn un disc d’or (+ de 40.000 copies venudes).

 

El 1992 van començar amb la reedició del LP Vas a punt?...o què. Són guardonats amb el 5ª Èxits d’Or Català i enregistren un mini CD- maxisingle titulat Inhurted.

El 1993 enregistren el seu tercer treball amb el nom de Qui ets tu?. En pocs dies en vendran 20.000 còpies i actuaran en més de 50 concerts. Aquest disc és guardonat amb el Premi Sputnik al millor disc de l’any, premi compartit amb El Último de la Fila.

 

L’any 1994 realitzen més de 40 actuacions en directe.

El 1995 surt al carrer el quart àlbum amb el títol La caixa que puja i baixa i comencen la gira de presentació que s’allargarà durant tot el 1996.

 

A la primavera del 1996 graven a l’auditori Pau Casals del Vendrell el seu darrer treball anomenat A l’auditori, un treball d’una gran qualitat, en format acústic.

 

El gener del 1998 enregistren un nou treball discogràfic anomenat Si, sota la direcció de Marc Grau. El disc surt al mercat a primers d’abril i arriben a les 30.000 còpies venudes el novembre del mateix any. La “Gira Positiva” 1998-1999 els portarà a fer un centenar d’actuacions per tot Catalunya.

 

Durant els mesos de febrer a març del 2000 enregistren el seu disc Llença’t. Les dotze cançons de Llença’t són 100% Lax’n’Busto, però amb un estil més concret, amb un missatge musical més acotat dins dels paràmetres més essencials del grup. Va ser un any ple de concerts en el qual van fer 60 actuacions arreu dels Països Catalans, Alacant, València i Balears. Van rebre els Premis Enderrock 2001 al millor grup, millor disc, millor cançó, millor videoclip i millor concert. També els van atorgar el Premi al Disc Català de l’any 2000 per Ràdio 4 “Música sense fronteres”.

 

El 2002 els Lax’n’Busto van tornar als escenaris amb el seu nou muntatge Elèctric Tour 2002 que va ser el laboratori per experimentar i posar a prova les noves cançons que desprès van formar part del seu nou disc Morfina.

2003...Morfina. Morfina parla dels sentiments, parla de passions, parla de por i de nostàlgia i, perquè no, també parla en broma.

 

L’1 de juliol del 2004 els Lax’n’Busto van iniciar la gira 2004, que va servir per enregistrar el següent disc del grup, l’esperat disc en directe. El nou disc havia de reflectir, d’una banda, el seu potent i enèrgic directe i, de l’altra, les millors cançons. Prova d’això van ser els premis 2004 - millor artista, millor disc, millor cançó i millor directe-, per votació popular de la revista Enderrock. El 29 de novembre del 2004 va sortir a la venda el disc Amb tu. Un disc enregistrat en directe que recull els grans èxits del grup. Més de 26.000 còpies venudes en pocs mesos demostren el bon moment del grup musical.

 

2005. Surt al mercat Grans Èxits, un doble àlbum i un DVD, un treball fet a les portes del vintè aniversari del grup...un bon moment per aturar-se, tornar la vista endarrere i fer balanç del que ha estat la trajectòria del grup fins ara. 2006...vint anys de Lax’n’Busto...vint anys de directes, vint anys de música...reben els premis Enderrock.

 

2006 a un dels millors grups pop-rock català del 2005 i a la millor portada pel disc Grans Èxits. Un any de canvis on el Pemi Fortuny deix el grup per anar a Sierra Leone per desenvolupar un projecte solidari com a cooperant i s’incorpora al grup el cantant manresà Salva Racero.

2007. Relax. Els Lax’n’Busto, més grans. Aquest disc, gravat a Califòrnia conté dotze cançons, suficients per disfrutar sense excepció del treball. La nova veu dels Lax’n’Busto, la del Salva, és un detonant del canvi: té cos, potència melòdica, una amplia variació de registres i un joc d’aguts que ha obert les possibilitats de composició de la banda.

 

2008. Objectiu: La Lluna. En una finca del segle XII, la Casa Murada, amb tot el Penedès a la vista, i en ple estiu del 2008 es gesta el nou treball del grup. L’àlbum que posaran en orbita a mitjans d’octubre. Objectiu: la Lluna, és un títol que aporta moltes interpretacions. La lluna és romàntica i també és el símbol de la nit, de la soledat, d’intimitat i a la vegada, qui no ha somiat en arribar a la lluna? pel que representa de no limitar-se un mateix en les seves aspiracions.

 

2009. Lax’n’Busto a l’Apolo. Treball que recull tota la intensitat del concert espacial realitzat a l’Apolo, amb dos temes inèdits, documentals, entrevistes, fotos, els darrers videoclips...fan d’aquest treball la millor “carta de presentació” d’un dels grups més emblemàtics de Catalunya, que ha sabut créixer amb el temps i evolucionar constantment, sense perdre en cap moment el que són els seus principals actius: l’energia del directe i la fidelitat del seu públic...

 

2010. Lax’n’Busto Simfònic. Concert per a grup i orquestra, sota la direcció de Joan Albert Amargós i amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. Disc enregistrat en directe al Teatre Angel Guimerà del Vendrell el mes de juliol. Durant els anys 2010 i 2011 porten aquest concert simfònic a diferents auditoris del territori català; Figueres, Vic, Girona, el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l’abril del 2011, dins el Festival de Guitarra de Barcelona.

Es tracta d'un concert on les cançons del grup es vesteixen de gala, amb l'aportació d'una orquestra de formació clàssica, i uns arranjaments realitzats especialment per a aquest concert, per part de reconeguts músics de primer nivell com Joan Albert Amargós, Pere Bardagí, Josep Maria Duran i Juan Méndez, a més de Claudia Bardagí i els propis components del grup.

A més de les formacions pròpies del grup i l'orquestra de cambra, l'espectacle compta també amb la participació d'una destacada secció de vent metall, que arrodoneix la nova magnitud de les peces que s'interpreten.

El repertori escollit vol homenatjar d'alguna manera, les cançons que sovint no han pogut formar part del repertori del grup en el context habitual d'un concert de rock, i que amb la incorporació dels arranjaments i l'orquestra prenen una nova dimensió que no havien projectat fins ara. Altres cançons que formen part del ideari actual del grup, les podrem gaudir passades per l'embolcall de sonoritats inèdites.

 

2013. Tot és més senzill. Darrer treball en estudi del grup fins a dia d’avui. En aquest disc el grup busca altres sonoritats i enfoquen la producció del disc més cap a la vessant pop del grup que no pas el rock.

 

2014. Essencials i Rareses. Un disc doble editat en diferents formats, un doble CD-llibre amb il·lustracions del pintor Joan Mateu, un disc únic d’Essencials i un doble LP en format vinil. Essencials és un recull de cançons del grup enregistrades de nou a l’estudi per mostrar tal i com són avui dia i l’evolució que han sofert amb el pas dels anys i també una manera de tenir aquestes cançons amb la veu del Salva. Rareses és un disc “ calaix de sastre” on hi conviuen moltes i variades coses, tres cançons inèdites, versions en diferents idiomes com l’euskera i l’anglès, versions simfòniques del concert del Liceu, i gravacions que mai havien tingut un llançament oficial.

 

2015. Lax’n’Busto De Prop és el nom de la gira de teatres que van iniciar l’octubre del 2015. El dia 29 de desembre actuen dins del 17è Festival Mil·lenni al Palau de la Música amb el “Simfònic”.

2016. Razzmatazz 2016. DVD gravat en directe. Un concert especial que posava fi a la gira Lax 30, de celebració dels 30 anys del grup de forma ininterrompuda a dalt dels escenaris. Edició limitada del concert celebrat el 4 de novembre del 2016 a la sala Razzmatazz.

Ells mateixos ho anunciaven a les xarxes socials, el març del 2016 amb aquest comunicat:

Estimats Amics!

Aquest 2016 serà un any molt especial per a nosaltres. Per una part complirem 30 anys a dalt dels escenaris, i, per l'altra, farem per fi una aturada que no hem fet mai en tot aquest temps.

El farem el darrer concert a Barcelona, clourem aquesta gira #Lax30 2016 i deixarem indefinidament de fer concerts fins que no enregistrem noves cançons. Ho farem a la sala RAZZMATAZZ que per nosaltres te molt de significat i que encaixa perfectament amb el concert que volem oferir, que representa l'essència del que som en directe. Com us podeu imaginar, no serà un concert normal.

Mai no hem tancat una gira sense tenir-ne una de preparada. De fet, costa recordar quines gires hem tancat, perquè la veritat és que ens agrada tant ser dalt dels escenaris, que no hem pogut dir mai no a un nou concert. I així hem viscut en aquest espai continu de concerts que ens ha fet viure en contacte permanent amb la "nostra gent"; la que, encara que ens sembli mentida a nosaltres mateixos, no deixa d'omplir els concerts i de fer-nos sentir feliços i afortunats de poder fer i oferir música: la nostra passió, el nostre fil conductor vital que, durant aquestes tres dècades, ha estat possible gràcies a vosaltres. I volem seguir.

Com diu la cançó, tornarem! Ho volem fer amb noves cançons per a vosaltres; i també per a nosaltres, es clar. Per això ens aturem: per descansar una mica, que també ens ho mereixem; per a fer algunes coses que junts no podem fer; per aprendre també, a trobar-vos a faltar. Esperem que aquest espai "indefinit" no sigui molt llarg.

El que tenim clar és que tornarem!

2017. Seguint amb el que ja havien anunciat un any abans, el grup aposta per propostes noves i diferents; una d’elles és la col·laboració amb el cantant irlandès Peter M. Smith fent una versió en anglès de la cançó “Que boig el món”, convertida en “ Crazy world” de la qual se’n fa un videoclip.

I, si, tal i com ells mateixos deien fa un any, el juny del 2017, el grup torna a compartir a les xarxes socials nous canvis i nous reptes i perquè, com han fet al llarg dels 30 anys, ara també...

HO VOLEM COMPARTIR AMB VOSALTRES!

Ja fa més de 7 mesos que vàrem fer el nostre darrer concert amb el Salva a la Sala Razzmatazz de Barcelona, i a ell volem agrair la seva dedicació i entrega en aquesta etapa que es va tancar. Des de llavors, el Salva ja no forma part del grup. Han estat 10 anys molt intensos, 6 discos i molts projectes que hem tingut la sort de compartir plegats.

El Salva iniciarà un projecte en solitari, al que donem tot el nostre recolzament i li desitgem tota la sort del món, i qui sap si ens tornarem a trobar en el futur.

Són incomptables les mostres de suport que hem rebut de la gent, i les ganes de tornar-nos a veure en directe i tornar a escoltar noves cançons nostres. Som conscients que vàrem anunciar una aturada indefinida sense donar més pistes i sense una data concreta per tornar a aportar noves cançons i nous concerts.

Voldríem aprofitar per dir-vos que hem acceptat una proposta del Suplement de Catalunya Ràdio per a interpretar, l'1 de Juliol, al mateix teatre del Liceu i amb el Pemi Fortuny, la cançó “Les nits del Liceu”. Ens feia molta il·lusió que una cançó que el Pemi interpretava amb tanta personalitat, pogués ser interpretada per ell mateix en un marc tan evocador, on ell no ha actuat mai amb nosaltres.

Es tracta d’una actuació merament puntual; de la mateixa manera, també de forma puntual hem fet una adaptació de “Que boig el món” en anglès amb el cantant Peter M. Smith.

Varem aturar les activitats per a fer un “reset” i anar-nos-en al “racó de pensar”. Estem fent cançons que ens estan agradant molt, però no volem posar una data a res, no volem que marcar un horitzó concret perverteixi aquest engrescador procés creatiu i de regeneració. Segurament el proper que farem serà sorprenent i inhabitual, perquè ja hem demostrat que nosaltres no acostumem a fer el que s’espera. Noves experiències, noves propostes, nous registres... ves a saber el que en sortirà.

Després de l’estiu segurament us podrem explicar més coses, però no dubteu que estem amb la il·lusió intacta com sempre i amb ganes de seguir aportant coses perquè les gaudiu amb nosaltres."

Gràcies per ser sempre al nostre costat!!!...

Tornarem!...